El fusell del meu pare

El fusell del meu pare

Em dic Azad Shero Selim. Sóc nét de Selim Malay. El meu avi tenia molt sentit de l'humor. Deia que havia nascut kurd, en una terra lliure. Després van arribar els otomans i van dir al meu avi: «tu ets otomà», i així va esdevenir otomà. A la caiguda de l'imperi otomà es va convertir en turc. Els turcs van marxar i ell va ser altre cop kurd al regne de Cheikh Mahmud, rei dels kurds. Llavors van arribar els anglesos, i el meu avi va passar a ser súbdit de Sa Graciosa Majestat; fins i tot va aprendre algunes paraules d'anglès.

Els anglesos van inventar l'Iraq, i el meu avi va esdevenir iraquià, però mai no va comprendre l'enigma d'aquest nou mot: Iraq, i fins al seu darrer alè mai no va sentir-se orgullós de ser iraquià. El seu fill, és a dir, el meu pare, Shero Selim Malay, tampoc.

Però jo, Azad, encara era un nen.