Kurdistan el Complot del Silenci
Albert Mongay
Edicions de 1984
Quan la realitat d’un poble com el kurd ens arriba trossejada i amb dosi de tragèdia irremeiable, vol dir que hl ha una manifesta mala fe per mantenir-lo silenciat, ignorat i abandonat a la seva sort, perquè els kurds són molt més que el que ens ensenyen i és per això que segueixen vius com a poble.
Per saber com són, per aconseguir aquest objectiu, us proposem, per primer cop a l’Estat espanyol, una obra col·lectiva. Amb estils diferents i des de disciplines diverses, els autors i les autores d’aquest llibre han posat el primer gra de sorra al que, a partir d’ara, podem anomenar sense complexos la “kurdologia” catalana. Hi podreu trobar articles sobre aspectes ben diversos del Kurdistan, com la geografia, la llengua, la literatura, la història, la sociologia del moviment nacionalista, la religió, la situació de la dona i una anàlisi de la qüestió kurda des de la perspectiva de les relacions internacionals. A més a més, qui vulgui anar més enllà en el coneixement del tema pot utilitzar les valuoses referències bibliogràfiques.
Sumari
Presentació / 7
Prefaci (Daniel Robert) / 9
El dret de ser un home. — El pare dels turcs.— La llengua-sol.— Els bornis.— Javier, Madeleine, Tony i els altres.—La paradoxa d’Orwell.— El demà
Referències biogràfiques dels - les autors – es / 19
Criteris d’escriptura en català (Mikael Fròlund) / 21
Glossari de termes / 25
Articles
Un país entre muntanyes (Albert Mongay) / 27
Els orígens de la qüestió kurda: de la caiguda de lTmperi otomà a la fragmentació del Kurdistan (Albert Mongay) / 31
Antecedents. — Les revoltes «feudals» del segle xix.— El lent despertar d’una «consciència nacional».— Els interessos occidentals al Kurdistan.— La lluita pel control de l’or negre.— Els anys de la Primera Guerra Mundial.— Un Kurdistan independent?.— El Tractat de Sèvres: reconeixement i negació d’un Estat kurd.— El Tractat de Lausana o el repartiment colonial del Kurdistan.— La inútil resistència kurda.— La qüestió de Mossul El Kurdistan de Turquia (Jordi Tejel) / 53
La qüestió kurda a Turquia.— La revolta del xeic Saïd (1925).— La revolta del mont Ararat (1927-31).— La revolta de Dèrsim (1936-38).— El ressorgiment del naciona- ‘ lisme kurd a Turquia.— Balanç de 15 anys de guerrilla (1984-99).— El final d’una tragicomèdia.— L’era posterior a Ocalan
El Kurdistan de l’Iraq {Huixiar Mariwan i Jordi Tejel) / 73
Geografia.— Història.— La formació de l’Estat iraquià i la qüestió de Mossul.— Els kurds sota la monarquia.— La república i la guerra d’alliberament (1961-75).— El règim de Saddam Hussein.— La guerra del Golf i el naixement de la Regió del Kurdistan El Kurdistan de l’iran: els kurds contra el règim integrista (Manuel Martorell) / 93
Autonomia i democràcia.— La reorganització de l’oposició kurda.— La permeabilitat de les fronteres
L’efímera República de Mahabad {Albert Mongay) / 107
Fracàs o èxit?
Els Kurdistans menors (Jordi Tejel) / 115
El Kurdistan de Síria.— Introducció.— La Síria anterior a la Primera Guerra Mundial.— Els kurds sota el mandat francès (1921-45).— La «conspiració» de Khoibun (1925-31).— El moviment autonomista de Jazira.— El moviment murud al Kurdax.— Les bases del renaixement cultural kurd (1932-46).— Els kurds enfront del nacionalisme àrab (1946-99).— Els kurds davant la llei.— Perspectives de futur.— El Kurdistan de l’antiga URSS.— Breu repàs històric.—Les activitats culturals a l’antiga URSS.— L’exemple de Riya Teze.— El futur d’aquesta comunitat.— Cap a una autonomia cultural
El Kurdistan en el seu context regional i internacional (Laura Feliu) / 149
El Kurdistan, cruïlla de camins.— Una accidentada dinàmica regional.— Un Kurdistan creuat pel teló d’acer.— El Kurdistan en el remolí de la guerra freda.— Els efectes de la revolució iraniana.— El joc íntraregional actual, hegemonies i equilibris.— El Kurdistan i el gran joc de la postguerra freda
Nacionalisme i partits polítics kurds (Jordi Tejel) / 177
El moviment nacionalista kurd: orígens i evolució.— La construcció de la «kurdicitat».— Marxisme i islamisme: dues cares de la mateixa moneda?.— Partits polítics kurds: programa i acció.— El moviment kurd anterior a la Segona Guerra Mundial.— El moviment kurd a l’iran.— El moviment kurd a l’Iraq.— El moviment kurd a Turquia.— El moviment kurd a Síria.— El moviment kurd a l’exili.— Conclusions
La situació dels drets humans: a les portes del genocidi (Manuel Martorell) / 209
Víctimes del panarabisme.— L’interrogant postsoviètic.—L’altra cara de la democràcia turca.— Resistència al conservadorisme religiós
Política i clans: l’extinció d’un mode de vida ancestral (Manuel Martorell) / 223
L’agricultura, un continuum cultural.— Una urbanització forçosa.— La «guerra demogràfica»
Les dones del Kurdistan (Karin Leukefeld) / 233
La lluita per un futur millor.— La Unió Independent de Dones del Kurdistan.— L’Agrupació de Dones de la UPK.— El Comitè de Dones (KOMJIN).— L’Associació Lliure de Dones del Kurdistan (YAJK).— Les dones de la guerrilla kurda.— Komala - PK iranià.— Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)
Llengua (Huixiar Mariwan) / 255
Llengua i identitat.— Les llengües del Kurdistan.— El kurd.— El kurd septentrional o kurmandjí.— El kurd central o soraní.— El kurd meridional.— Guraní i zazaqui.— Guraní.— Zazaqui.— Altres llengües.— Escriptura i alfabet.— Estatut i polítiques repressives.— Turquia.— Iraq.— Iran.— Síria.— Unió Soviètica i repúbliques caucasianes.— Estandardització i normalització
Literatura (Huixiar Mariwan) / 275
Folklore i literatura oral.— Literatura escrita.— L’època clàssica.— Segles xvi-xvii: apogeu de la literatura en kurmandjí.— Segle xix: naixement de la literatura en soraní.— La literatura en guraní.— L’època moderna.— Renovació temàtica i formal.— Literatura en soraní (a l’Iraq i Tiran).— Literatura en kurmandjí (a Turquia, Síria i l’antiga Unió Soviètica)
Religió: els guardians del foc sagrat de Zaratustra (Manuel Martorello) / 299
L’expansió cristiana.— Els «adoradors del diable».— L’ho-mogeneïtzació del sunnisme tradicional.— La irrupció de Tintegrisme radical
Cronologia / 313
PRESENTACIÓ
«El poble kurd», «la qüestió kurda», «el Kurdistan»... Els mitjans de comunicació ens parlen de tant en tant d’una realitat encara poc coneguda. Les presses dels professionals de la informació, la manca d’estudis seriosos sobre el tema i, a vegades, una certa mala fe dificulten la comprensió d’un conflicte que perdura des de fa gairebé vuitanta anys. Paradoxalment, l’existència des del 1992 d’un quasi Estat kurd al nord de l’Iraq i la possible integració futura de Turquia a la Unió Europea haurien de provocar un interès més gran per part de l’opinió pública, de les nostres universitats i també de la classe política. Efectivament, ni el futur de l’Iraq ni el de Turquia són imaginables sense tenir en compte la qüestió kurda. Si bé a la resta de països on hi ha una àmplia població kurda (l’iran i Síria) el problema es presenta actualment de manera més latent, no hem d’oblidar que pot tornar a sorgir amb força a tot l’Orient Mitjà, en funció del que passi a l’Iraq i a Turquia.
Es més, hom no pot oblidar que els destins dels pobles kurd i palestí estan més lligats del que pot semblar a primer cop d’ull. Orfes d’un Estat independent malgrat les promeses que els van fer els països occidentals després de la descomposició de l’Impe-ri otomà, el joc d’aliances i d’interessos de les potències mundials i regionals han enfortit els llaços entre les dues qüestions. Així, l’aliança militar i econòmica entre Turquia i Israel és difícil d’entendre sense referir-se als problemes kurd i palestí. En el mateix sentit, la dependència total tant d’Israel com de Turquia respecte al «germà protector», els Estats Units, també té a veure amb els conflictes kurd i palestí.
Amb aquest llibre hem volgut contribuir a oferir una millor comprensió del problema kurd, així com a fer una aproximació a la cultura kurda, deixada de banda per la majoria d’universitats ,europees. Per aconseguir aquest objectiu us proposem, per primer cop a tot l’Estat espanyol, una obra col·lectiva. Amb estils diferents i des de disciplines diverses, els autors i les autores d’aquest llibre han posat el primer gra de sorra al que, a partir d’ara, podem anomenar sense complexos la «kurdologia» catalana. Hi podreu trobar articles sobre aspectes ben diversos del Kurdistan, com la geografia, la llengua, la literatura, la història, la sociologia del moviment nacionalista, la religió i una anàlisi de la qüestió kurda des de la perspectiva de les relacions internacionals. A més a més, qui vulgui anar més enllà en el coneixement del tema, pot utilitzar les valuoses referències bibliogràfiques.
Tanmateix, som conscients que es tracta només d’un començament. Ara cal esperar que neixin noves iniciatives, individuals o col·lectives i, per què no, el suport d’institucions privades i públiques per consolidar l’encara embrionària kurdologia catalana. Malauradament, per ara l’objectiu final d’aquestes iniciatives no hauria de ser tan sols acadèmic. Al costat de les recerques científiques, caldria dur a terme una tasca de lobby en defensa dels drets humans al Kurdistan. Només una opinió pública sensibilitzada podrà fer canviar les polítiques dels governs europeus respecte als Estats on viuen els kurds. Els països occidentals disposen de les eines (econòmiques i diplomàtiques) necessàries per pressionar alguns d’aquests Estats. El cas més evident és el de Turquia, un país que té uns forts lligams polítics i econòmics amb la Unió Europea. Una millora en el respecte dels drets fonamentals dels kurds a Turquia tindria, sense cap mena de dubte, efectes positius en els altres països veïns. L’efecte de bola de neu podria provocar una distensió important en una regió castigada per nombrosos conflictes durant tot el segle xx.
De moment, us convidem a fer un petit viatge per la història i la cultura del Kurdistan, «la terra dels kurds», amb l’esperança que després de llegir aquest llibre el poble kurd us resultarà més proper.
Bi xatirè ive ü riya we vekiribe! [A reveure i bon viatge].
PrefaciEl dret de ser un homeLa UNESCO lliurava amb aquest títol, ara fa uns quants anys, una voluminosa antologia sobre els drets humans (vegeu Hersch, J., 1968). Jeanne Hersch, llavors directora del departament de filosofia d’aquesta institució, hi va recollir i presentar el «millor» del pensament mundial en la matèria: Thomas More, Las Casas, Con-cordet, Voltaire, Kant, Rousseau, Hugo, Camus, Cicero, Confuci, Gandhi i... Atatürk, considerat com el pensador i defensor de la solidaritat amb els pobles indefensos i de la igualtat de sexes. No cal dir que aquest últim «autor» representa tota una descoberta en aquest camp. Nosaltres el coneixem per d’altres «proeses».
El pare dels turcsMustafà Kemal, conegut com a Atatürk (Pare dels turcs), apareix com el brillant oficial de l’exèrcit otomà que va destituir el sultà i es va preparar per recompondre una Turquia decadent després de l’armistici del 1918. Contestatari del Tractat de Sèvres, el qual assegurava un Estat als armenis i un altre als kurds, i enfortit per les victòries militars, Atatürk va renegociar les condicions dè pau el 1923 a Lausana, ciutat que donà nom al nou Tractat que constituïa, alhora, l’acta de naixement de la República turca. Les seves biografies oficials, però, són molt discretes sobre les seves activitats polítiques anteriors i prefereixen subratllar la distància que mantenia amb els Joves Turcs i l’Ittihad ve Terakki Cemiyeti [Comitè Unió i Progrés], provocada sobretot per les seves desavinences amb Enver Paixà, la personalitat dominant del moviment. Certament, aquest companyonatge resulta poc confessable.
Tanmateix, existeixen lligams provats d’Atatürk amb els responsables del genocidi armeni (Kemal va pertànyer al cercle interior militar de l’Ittihàd fins a l’any 1919; vegeu Zürcher, E. I., 1993, p. 192), així com una continuïtat ideològica entre el seu projecte i el dels Joves Turcs (el nacionalisme exacerbat comú). A partir del 1924 i fins a la seva mort el 1938, Atatürk va sotmetre l’irredemptisme kurd durant les revoltes del xeic Saïd (1925), de l’Ararat (1927-31) i de Dèrsim (1937-38). Aquestes revoltes, però, foren titllades de moviments retrògrads «orquestrats per xeics dervissos que incitaven a aixecar-se contra la República i a reinstaurar el califat». La citació és de Bernard Lewis, el cèlebre orientalista de Princeton, l’obra del qual ha estat venuda^durant molt de temps com la referència acadèmica sobre l’experiència kemalista (vegeu Lewis, B., 1988, p. 232-233 i 358). Evidentment, Lewis silencia els perjuris d’Atatürk contra els kurds, com el de no respectar el protocol d’Amasya del 1919, que havia de garantir-los els drets més elementals. Lewis també amaga la terrible repressió d’Atatürk sobre la població civil: destrucció indiscriminada de pobles, deportacions massives, etc. Les xifres més modestes giren al voltant dels 40.000 kurds morts durant la repressió de la revolta del xeic Saïd i dels 50.000 durant la revolta de Dérsim. Això sense parlar dels mètodes utilitzats.
La llengua-solPerò Atatürk no fou només un general carismàtic, sinó també un reformador incansable que va intentar dotar l’Estat turc d’una Constitució moderna, fortament inspirada en la Constitució de la Itàlia feixista, de la qual en va copiar el codi penal.1 A més a més, Kemal va elaborar un corpus ideològic que afirmava la superioritat racial turca, matriu del conjunt de les grans civilitzacions. La seva teoria de la llengua-sol situava la llengua turca com a llengua primera, generadora de les altres llengües. Aquestes últimes —d’acord amb la hipòtesi del declivi de les llengües—2 són degenerades en relació a la llengua mare. La preeminència solar de la llengua turca feia, doncs, de la prohibició del kurd i de l’obligació de parlar turc, un acte civilitzador. D’altra banda, el culte a la persona de Mustafà Kemal es va ofi-cialitzar i ha perdurat fins avui dia. Així, qualsevol crítica a la figura d’Atatürk pot ésser sancionada amb la presó. Cert: com Mussolini, Atatürk també va modernitzar el seu país: va iniciar grans obres, va afavorir l’escolarització... ¿Però és que la construcció d’autopistes o la millora del sistema sanitari fan de Mussolini un amable arquitecte social?
…..
Albert Mongay
Kurdistan el Complot del Silenci
1984
Edicions de 1984
Kurdistan, el Complot del Silenci
Obra col·lectiva
Albert Mongay
Jordi Tejel
Edicions de 1984
Barcelona
Títol original en català
Kurdistan, el complot del silenci
© by Edicions de 1984,2002
Disseny de la coberta: Enric Satué.
Il·lustració de la coberta: Saleh Rashid
Coordinadors: Albert Mongay i Jordi Tejel
Criteris lingüístics i cartografia: Mikael Fròlund
Supervisió i traduccions: Maria Iniesta i Agulló
Primera edició: abril de 2002.
© d’aquesta edició: Edicions de 1984, s.l.,
Pujades, 74-80, 08005 Barcelona,
e-mail: 1984@edicions1984.com
www.edicions1984.com
Fotocomposíció: Víctor Igual, s.l.
Còrsega, 237, baixos 08013 Barcelona.
Imprès a Novagràfik, s.l., Pol. Ind. Foinvasa,
Vivaldi 5,08110 Montcada i Reixac
Dipòsit legal: B. 10.129-2002.
ISBN: 84-86540-96-8.
Són rigorosament prohibides, sense l'autorització escrita
dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei,
la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol
procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic,
i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.
